Feeds:
Entrades
Comentaris

Lászlo Barabási, físic székely (minoria hongaresa de Transilvània, Romania) i expert en teoria de xarxes, va participar a mitjans de setembre en l’interessant cicle de conferències Diez conceptos que están cambiando el futuro de la Fundación Telefónica, a Madrid, amb la conferència “Xarxes i propietats emergents”. Lászlo Barabási és autor d’un llibre emblemàtic sobre aquest àmbit de coneixement, Linked. The new science of Networks .

Per a Barabási, algunes xarxes, com la WWW i les cèl·lules dels organismes vius, comparteixen l’estar formades per nodes enllaçats i interconnectats entre sí però, a més a més i concretament a la xarxa WWW, l’enllaç no és pas aleatori o triat a l’atzar ni tampoc escalat sinó que segueix lleis matemàtiques: l’expansió, evolució i adaptació constants (agregació constant de nodes) i la connexió preferencial (generalment enllacem els nodes més enllaçats).

Així, la xarxa WWW es traduiria gràficament amb una representació més semblant a la xarxa aèria, amb nodes (aeroports) concentrats i concentradors i (molt) preferencials, els anomenats hubs, que a la xarxa de carreteres amb nodes (ciutats i pobles) més escalats.

Xarxa aèria d'Air Asia
Xarxa de carreteres argentina

La xarxa aèria es presenta més desequilibrada i lliure d’escala, amb uns pocs nodes (aeroports) molt més connectats que d’altres.

I la xarxa de carreteres, en canvi, és més equilibrada, amb molts nodes (ciutats) connectats de manera més regular.

La participació, valor de les comunitats de treball col·laboratiu

De la mateixa manera que el valor de les xarxes digitals i comunitats on line (especialment les xarxes grans i obertes) està relacionat directament i exponencialment amb la grandària, el nombre i la potència de nodes i d’enllaços, el valor de les xarxes i comunitats de treball col·laboratiu, com és el cas de moltes comunitats de pràctica, sovint amb accés limitat, s’ha de relacionar també directament amb la participació dels seus membres en continguts, en treball o en projectes.

De la mateixa manera que existeix un desequilibri quant al pes dels diferents nodes en la xarxa, uns més robustos (o enllaçats) que d’altres, i segons Barabási per les regles esmentades anteriorment, també podem constatar l’existència d’un desequilibri quant a la participació dels membres en les comunitats de treball o de pràctica, una participació desigual ja sigui en continguts, en treball o en projectes.

El desequilibri en la participació dels membres és un tema recurrent quan parlem de xarxes de treball col·laboratiu i de coneixement, ja que constatem que generalment no participen tots els membres i els que ho fan tampoc ho fan en la mateixa mesura: uns molt, altres poc, i altres en una gradació compresa entre ambdues posicions. La representació gràfica de la participació en les comunitats de treball també serà desequilibrada, amb membres més robustos o actius que altres.

Anuncis

3334246544_9e418776441En el treball quotidià, en les relacions professionals, tenir i aplicar una estratègia de comunicació, en determinades ocasions, és important per obtenir millors resultats per a totes les parts implicades. Les propostes i els acords seran més sòlids com més satisfactoris siguin percebuts per les parts.

Com a estratègies i tècniques, les comunicatives també es modelen, s’entrenen, es practiquen, valoren i corregeixen. Però abans d’això cal fer una anàlisi d’estratègies, d’actituds i d’estils, i especialment de l’estil i l’actitud personal i habitual de comunicació. Però no només.

En qualsevol cas, per obtenir una millor efectivitat comunicativa cal tenir en compte la posició pròpia i la dels altres participants en el negoci i la interlocució i tenir capacitat de previsió estratègica i de modulació d’estil, o millor dit, d’estils; la capacitat de modelar l’estil de comunicació en les diferents situacions, d’acord amb aquesta previsió d’objectius i estratègica, ens ha de permetre anar, per exemple, del monòleg al diàleg, de la imposició a la cooperació, del discurs unidireccional a l’escolta activa… Comunicació positiva, en definitiva.

En l’Administració de justícia, com en totes les administracions públiques, s’estan produint canvis, més o menys profunds i més o menys intensos, la percepció dels quals no passa –al meu entendre- ni per la negació ni per la sobrevaloració, però en qualsevol cas la potenciació de les habilitats comunicatives és un element cabdal dins d’una estratègia d’innovació i modernitzadora de l’organització, dels processos i dels serveis.

Des de l’àmbit de la gestió documental i dels arxius judicials catalans s’està treballant cap a l’objectiu, naturalment progressiu, de la seva sistematització, integració i automatització. Una estratègia comunicativa ben pensada i ben aplicada no garanteix per sí sola, naturalment, l’efectivitat dels canvis en la gestió de la documentació i dels arxius judicials però pot ajudar a acompanyar i assentar tots els inputs del procés d’innovació, tant als impulsors –arxivers judicials- com al personal de l’Administració de justícia. És per això que, tenint present els processos de canvi que s’estan implantant en l’oficina judicial i en la gestió documental, en les dues darreres setmanes, molts professionals de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, del Departament de Justícia, hem participat en una interessant formació en comunicació per acompanyar processos de canvi efectuada per l’empresa Syntagma. I no m’equivocaré si dic que ha estat una proposta molt ben valorada pels assistents. Gràcies Albert!… el profe de Syntagma (un 10).

Ara ens toca aplicar els coneixements adquirits.

Howard Rheingold

Howard Rheingold

Howard Rheingold, escriptor i pensador especialitzat en les implicacions econòmiques i socioculturals d’internet i de les TIC, va participar el passat 18 de febrer en una taula, convidat per la Càtedra Unesco d’E-learning de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En la seva conferència, accessible al web de la UOC, explica l’estratègia, claus i receptes per construir comunitats virtuals d’aprenentatge amb una alta probabilitat d’èxit, entre d’altres i per exemple:
– El principi de “confiança i reciprocitat” en la base d’aquestes comunitats.
– La importància dels entusiastes i del màrqueting en la posada en marxa: “comença petit, aprèn, redissenya i creix orgànicament”.
– La importància del respecte entre els participants (“civisme”).
– La importància dels rols de facilitar i dinamitzar: “és una habilitat i font de coneixement bàsica”.
– La importància d’animar i promoure líders i participants emergents.

Rheingold compara l’estratègia a seguir en la construcció d’una comunitat virtual d’aprenentatge amb el treball d’un jardiner (“sembra, rega i trasplanta”) més que no pas amb el d’un arquitecte.

Font: Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La consellera de Justícia, Sra. Montserrat Tura, va presentar ahir a l’Arxiu Central dels Jutjats de l’Hospitalet de Llobregat, el sistema de gestió de la documentació i d’arxiu que incorpora l’ús de la tecnologia RFID (identificació per ràdiofreqüència). El Departament de Justícia està implementant aquest sistema al complex d’arxius de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, complex que comptarà amb prop de 70 km d’arxius que el convertiran en l’arxiu amb més capacitat de Catalunya.

Xip RFID

Xip RFID

La incorporació d’etiquetes (TAG’s) amb xips RFID als expedients i de “botons” RFID (que defineixen un mapa topogràfic de l’arxiu) als armaris compactes, permet la localització i gestió immediata dels expedients, mitjançant l’ús d’organitzadors personals digitals (PDA’s) connectats a través de la xarxa d’internet sense cables (WIFI) amb els aplicatius de gestió processal de les oficines judicials i els seus corresponents mòduls de gestió documental dels arxius.

La tecnologia RFID associada a la gestió documental presenta, entre d’altres avantatges, una gestió més segura i més àgil.

Cal remarcar també que el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha estat pioner en l’esmentada integració d’aplicatius de gestió documental amb la tecnologia RFID.

La gestió electrònica integral, racional, de la documentació ha d’abastar la gestió integrada de tota la documentació, independentment de quin sigui el seu suport: paper, electrònic o híbrid.

Font: Departament de Justícia.

hit2009
Del 17 al 19 de juny es celebrarà en el recinte de la Fira de Barcelona una cimera mundial que reunirà experts en innovació i NTIC, inversors i emprenedors.

Aquest esdeveniment combina reflexió i debat sobre innovació i talent al Plenary Congress amb un espai més creatiu, Innovation Marketplaces, on es pretén relacionar emprenedors i inversors en tres sectors estratègics (telecomunicacions, energies netes i alternatives i salut). A més a més, hi haurà un espai de “competició” entre diferents start-ups(empreses amb alt contingut en valor afegit, en fase embrionària) procedents de diferents països, la Global Entrepreneurship Competition.

Una proposta interessant per al pol Barcelona-Catalunya, especialment si durant o al final del congrés, a més de gaudir d’un bon fòrum de debat, s’aconsegueix materialitzar a Barcelona la suma dels tres vectors: talent i innovació, empresa i finançament.

Organitzat per MAP, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona + La Caixa.

Font: Ajuntament de Barcelona

Adaptant un adagi podríem dir que si l’Administració fa el que sempre ha fet aconseguirà el que sempre ha aconseguit. Per tant, si realment volem una Administració renovada, relacional i més responsable davant dels ciutadans, cal que aquesta Administració faci coses diferents.

Per aconseguir millores entenc que no s’hi val a demanar la lluna sense prendre compromisos, i alguns riscos, i sense estar disposat a canviar un mateix o a iniciar el camí. I sobretot arribar a l’acció! Molt sovint qui més crida és qui menys actua… potser perquè perd l’energia per la gola.

Per pescar la lluna sense marejar-se s’ha de tocar de peus a terra. Per avançar s’ha de fer un pas rera un altre pas.

Tampoc són afavoridores del canvi actituds passives com la del príncep de Salina (El Guepard, de GT de Lampedusa) quan deia “A vegades és necessari que alguna cosa canviï perquè tot continuï igual”. Aquesta és una tàctica grisota per bé que políticament correcta de cara a “la galeria”… produeix beneficis exlusivament individuals i no transforma res, ni emociona, ni és interessant. Però ja se sap, qui dia passa any empeny.

Des d’aquest bloc, iniciat com a pràctica del programa Compartim, de gestió del coneixement del Departament de Justícia, m’agradaria recollir i comentar esdeveniments, notícies, opinions, actituds… d’innovació, de modernització, de transformació de les administracions públiques, amb una atenció especial (o no) a l’àmbit de la gestió de la informació i de la documentació.

I, per descomptat, (intentar) aprendre i compartir.